Motricitat grossa

Per a descriure el desenvolupament del moviment del nen acabat de néixer, el dividim en motriu gruixut i motor fi. L’àrea de motricitat gruixuda es relaciona amb els canvis de posició del cos i la capacitat de mantenir l’equilibri.

Què es la motricitat grossa?

És l’habilitat que el nen va adquirint per moure amb agilitat els músculs del seu cos i mantenir l’equilibri, a més d’aconseguir agilitat, força i velocitat en els seus moviments. El ritme d’evolució varia d’un nen a un altre, d’acord amb la maduració del sistema nerviós, la genètica, el temperament bàsic i l’estimulació de l’entorn. Es produeix seguint les lleis següents: 

- Llei cefalocaudal: l’evolució del desenvolupament motor va de la part superior del cos a la inferior

- Llei proximodistal: l’evolució del desenvolupament motor es produeix des de la part més pròxima a l’eix central del cos fins a la part més allunyada.

En l’evolució motora de l’infant es tenen en compte les seves actituds o activitats posturals, les quals es consideren des de tres apartats diferents, però íntimament relacionats. Són:

- Evolució de les posicions estàtiques: cap, tronc, i membres inferior.

- Evolució del desplaçament:horitzontal i vertical, amb capacitat per pujar i baixar escales.

- Evolució de la prensió: reflexa i voluntària.

Tindrem en compte les dos primeres, ja que l’evolució de la prensió fa referencia a la motricitat fina.

● Fases del desenvolupament motor:

12 mesos:

- Tronc: amb el cos en posició d’assegut pot passar de la posició dorsal a la posició de seure sense necessitat de passar per la posició ventral.

- Desplaçaments: verticalment pot caminar sòl en un procés de menys a més flexibilitat i seguretat.

15 mesos:

- Membres inferior: d’empeus pot posar-se dret sense necessitat d’ajuda.

- Desplaçaments: té la capacitat per pujar i baixar escales gatejant.

18 mesos:

- Tronc: el cos en posició d’assegut és capaç d’asseure’s sòl, amb alguna dificultat, en una cadira que li arribi a l’alçada dels genolls.

- Membres inferior: dempeus pot ajupir-se i agafar un objecte de terra sense caure. Encara no pot fer cops de peu a una pilota, però si fer un pas en direcció a la pilota.

- Desplaçaments:

• Vertical: pot caminar de costat i enrere, pot arrossegar una joguina amb rodes mentre camina, pot córrer caient sovint.

• Capacitat per pujar i baixar escales: pot pujar escales, posant els dos peus en cada esglaó agafat d’una mà- pot baixar les escales sòl, asseient-se en cada esglaó o gatejant endarrere.

22 mesos:

- Membres inferior: dempeus pot fer cops de peu a una pilota. Pot jugar a la gatzoneta

- Desplaçaments: té capacitat de pujar i baixar escales, pot baixar-les posant els dos peus en cada esglaó i agafat d’una mà.

24 mesos:

- Tronc: el cos en posició d’assegut pot asseure’s sòl, amb facilitat, en una cadira baixa. Pot passar de la posició dorsal a la posició de seure com ho fa una persona adulta.

- Desplaçaments:

• Vertical: pot caminar més ràpid amb equilibri i un balanceig rítmic dels braços. Pot saltar, enfilar-se i xutar una pilota.

• Pujar i baixar escales: alternant els peus i agafat de la mà, pot pujar-les i baixar-les sòl, col·locant els dos peus en cada esglaó.

Categories d’infants amb citomegalovirus;

➢ Agenollar-se i agenollar-se per posar-se de peu: l’infant amb músculs dèbils pot trobar dificultats per organitzar la seqüencia motora, ja que depèn de la força muscular de les cames, braços i tronc. Per aquesta raó s’ha de reforçar i entrenar als infants amb osteogènesis, alhora de posar-se de genolls, ja que mentre està agenollat, les espatlles, la cintura i els genolls han d’estar alineats per a que pugui mantenir el seu pes en aquesta posició i així pot desenvolupar millor patró per mantenir-se de peu i alhora de caminar.

➢ Posar-se de peu: la majoria d’infants s’incorporen amb facilitat dempeus sense ajuda i mantenen l’equilibri, abans de començar a caminar. La resta d’infants amb trastorns de debilitats en els músculs de les cames i del tronc enredereixen la consecució de la posició recta i tenen problemes d’equilibri, ja que es senten més temorosos de mantenir-se de peu sense ajuda. És mantindrà amb les cames separades i els peus cap a fora, es d’esperar que els arc interns estiguin plans, ja que aquesta postura permet equilibri i estabilitat, malgrat això amb el temps s’ha de canviar aquesta postura. Una de les activitats d’estimulació primerenca es la gatzoneta.

➢ Pujar escales: l’infant amb retràs del desenvolupament motor i musculatura dèbil tendeix a agafar-se ales escales i deixar-se lliscar cap a baix en comptes de pujar-les en posició recta. S’ha de estimular l’equilibra ja que implica connexions complexes entre parts diverses del cervell que entre d’altres controles la postura, el poder muscular, la coordinació i la visió. Es bo combinar activitats físiques amb un aprenentatge cognitiu mitjançant la relació de l’espai, la velocitat, l’atenció, la motivació, la creativitat i altres factors.

➢ Caminar: encara que mantenir-se de peus i caminar es consideren molt sovint la mateixa activitat, en realitat constitueixen fases molt diferents del desenvolupament motor. Ambdues accions requereixen mantenir el cos recta i guardar equilibri, però caminar exigeix un tercer element: la capacitat per impulsar el cos cap endavant. Si un infant amb osteoporosis no comença a caminar de forma espontània, s’ha de trobar el mitja per fomentar la seva iniciativa i el seu sentit de competició. Ajupir-se i posar-se de peu des de la posició de gatzoneta són activitats que reforcen els músculs antigravitatoris del tronc i les cames.

➢ Córrer: l’acció de córrer, repercuteix a la carga que oscil·la una cama a l’altre amb més rapidesa que el caminar. També necessita impulsar el cos cap endavant i mantenir l’equilibri mentre es realitzen moviments a major velocitat. Per impulsar el cos endavant es requereix certa força en els músculs dels bessons i altres grups musculars de les cames.

Normalment, el balanceig dels braços fa que córrer sigui un exercici rítmic i a compàs.

L’infant amb debilitat muscular presenta certes dificultats tant per mantenir-se recte com per impulsar el seu cos cap endavant. 

Pot córrer a poc a poc i amb destresa, aixecant a penes els peus del terra alhora que manté els braços anivellats o prop de les espatlles per mantenir l’equilibri. Per això s’ha de reforçar tant les cames com els braços amb activitats d’atenció precoç i atenció primerenca.

➢ Saltar i brincar: Saltar i brincar son activitats que exigeixen un grau més alt d’equilibri i d’impuls del que necessita l’acció de córrer. Ambdues son exercicis motores excel·lent per a un infant que necessita desenvolupar l’equilibri i la força muscular.

Aquestes son només unes poques de les moltes habilitats motores que preparen a l’infant per enfrontar-se a canvis inesperats de la posició del cos i la rapidesa del moviment.